Comunitats Energètiques: El motor de la transició energètica i la descarbonització
L'estiu de 2024 ha estat un dels més calorosos mai registrats, amb condicions extremes que no només han afectat el benestar de les persones, sinó que també han subratllat la necessitat urgent d'un canvi en el model energètic. Davant aquest repte climàtic, les comunitats energètiques es posicionen com a elements clau per a la descarbonització i una transició energètica justa i sostenible a Europa.
Les comunitats energètiques: Solucions de futur
Amb l’augment del preu de l’energia i la creixent preocupació pel canvi climàtic, les comunitats energètiques estan guanyant terreny. Aquestes cooperatives sense ànim de lucre, formades per ciutadans que produeixen i consumeixen energia, ofereixen solucions sostenibles i assequibles basades en fonts renovables. Segons un estudi, es preveu que per al 2050, un 83% dels ciutadans de la Unió Europea podrien contribuir a la generació d’energia renovable.
A països com Bèlgica, aquestes iniciatives ja estan marcant una diferència. El govern belga ha posat en marxa projectes d’energia eòlica marina amb una forta implicació comunitària. Gràcies a això, 33 cooperatives han unit esforços a través de "SeaCoop SCES" per invertir col·lectivament en nous parcs eòlics. Aquesta fórmula permet als ciutadans beneficiar-se directament de l’energia neta que ells mateixos han ajudat a generar, reduint costos i reforçant la sostenibilitat.
La urgència del canvi: Un estiu de rècords
El 2024 serà recordat com l'estiu més calorós registrat fins ara, amb temperatures que han superat els nivells preindustrials en més d’1,5 °C. Aquests fenòmens extrems continuaran intensificant-se si no es prenen mesures urgents per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Per aquest motiu, augmentar la producció d’energies renovables i ampliar els projectes comunitaris es presenta com una de les estratègies més efectives per limitar la dependència dels combustibles fòssils i mitigar els efectes del canvi climàtic.
Descentralització i cooperació: El futur de l’energia a Europa
L’èxit de les comunitats energètiques està directament lligat a la capacitat dels governs per crear un entorn regulador favorable. Tot i que en països del nord d’Europa ja existeix un suport públic clar per a aquestes iniciatives, en altres regions encara hi ha barreres per superar. A Portugal, per exemple, les cooperatives energètiques es troben amb dificultats per competir en igualtat de condicions amb els grans productors. Aquesta situació, descrita com "antidemocràtica" per Ana Rita Antunes, cofundadora de Coopérnico, limita la seva capacitat de creixement i expansió.
Per poder aprofitar tot el potencial de les comunitats energètiques, els governs han de facilitar l'accés d'aquestes entitats a projectes de gran escala, permetent una col·laboració entre empreses i ciutadans. A Bèlgica, la ministra d’Energia, Tinne Van der Straeten, destaca la importància de crear marcs reguladors que promoguin la participació ciutadana en projectes d'energia, assegurant que l'energia no només arribi a les empreses, sinó també a les llars.
Un model energètic centrat en les persones
El futur del sistema energètic europeu passa per un model descentralitzat, on les comunitats tinguin un paper actiu en la producció d'energia. Les comunitats energètiques no només contribueixen a la descarbonització, sinó que també generen beneficis econòmics i socials, com ara l'accés a energia més assequible i la creació d'un sentiment de responsabilitat col·lectiva envers el medi ambient.
Amb el suport adequat dels governs i una major conscienciació ciutadana, les comunitats energètiques podrien ser un element clau per a una transició energètica justa, garantint un futur més net i sostenible per a tothom.
